Riu Fluvià
Superfície: 1.323,600 hectàrees
L’espai xarxa Natura 2000 Riu Fluvià (ES5120021) és un espai fluvial mediterrani amb boscos de ribera en bon estat i funciona com a corredor ecològic. Dins dels límits de l’espai xarxa Natura 2000 s’inclou la Reserva Natural de Fauna Salvatge de l’Illa de Fares o del Fluvià declarada per la Generalitat de Catalunya.
Espai fluvial de gran valor ecològic i paisatgístic en no estar interromput per cap embassament artificial d'aigua i suposar un corredor biològic de primer ordre entre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i el LIC de l'Alta Garrotxa amb les zones costaneres i el Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. És el millor representant a Catalunya de sistemes fluvials de règim mediterrani. Posseeix boscos de ribera en molt bon estat de conservació, destacant les seves vernedes. S'ha detectat la presència de llúdriga (Lutra lutra) i barb de muntanya (Barbus meridionalis).
El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental. Neix a la Garrotxa, al Grau d'Olot, a 920 metres d'alçada i té 97,2 km de longitud. S'inclouen en l'espai natura la llera principal del riu Fluvià, la totalitat dels seus principals afluents del costat esquerre: el Llierca, el Ser i el Torrent de Ca n'Illa, i també un tram de la capçalera de la riera de Merdençà, afluent del riu Ser. La capçalera està orientada de nord a sud i recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important (més de 1.000 mm de pluja anuals). La capçalera del riu Fluvià està inclosa en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i el tram baix de la desembocadura al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. El cabal és d'1,5 m3 per segon a Olot, 8 m3 per segon a Esponellà i uns 10 m3 per segon a la desembocadura. El règim és essencialment pluvial.
L’àrea de treball del projecte no inclou la totalitat de l’espai LIC, però si una gran part en ser aquest un espai eminentment fluvial. En aquest espai l’àrea del projecte se centra únicament en els rierols i cursos d’aigua, implicant una superfície centrada en l’entorn d’aquests ambients a on viuen les espècies aquàtiques objectiu del projecte.
La importància de les poblacions del riu Fluvià de les espècies objectiu d’aquest projecte, essencialment nàiade allargada (Unio elongatulus) i barb de muntanya (Barbus meridionalis) és notable, si bé, difícilment quantificable en termes demogràfics.
Nàiade allargada (Unio elongatulus). La seva regressió a les conques internes catalanes ha estat dramàtica. La població d’aquesta espècie existent al riu Fluvià constitueix un dels pocs nuclis que es coneixen a la conca del Fluvià i en el conjunt de les conques del nord-est de Catalunya. Aparentment, malgrat estar greument amenaçada i en evident declivi, aquesta població constitueix també la millor població de la conca, especialment la població del riu Ser. En aquest context, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (ES5120004) ha dedicat molts esforços a estudiar la població d’Unio elongatulus al riu Ser, per experimentar amb la seva reproducció en semi captivitat, i per repoblar les aigües del riu Fluvià dins dels límits del Parc.
S’han executat accions per a la recuperació d’aquesta espècie aigües amunt, dins dels límits del Parc Natural de la Zona Volcànica, i s’ha realitzat un seguiment entre 2002 i 2011 de la població del riu Ser. Es desconeix la presència d’Unio en altres afluents del riu Ser o Fluvià, tot i que és del tot conegut que existeix l’hàbitat potencial per aquestes espècies.
S’han planificat actuacions de repoblació amb exemplars criats en captivitat al laboratori de cria de nàiades del Consorci de l’Estany a partir d’exemplars parentals de la mateixa conca fluvial. Com que hi pot haver una certa diferenciació genètica entre conques i subconques, els exemplars utilitzats hauran de procedir de línies de producció basades en parentals del propi espai o bé d’espais propers dins de la mateixa conca hidrogràfica. En cada un d’aquests espais s’escolliran entre 2 i 4 sectors a on es portaran a terme reforçaments amb nàiades juvenils i infestacions de peixos salvatges amb nàiades. Aquests sectors s’assignaran a partir d’informació prèviament disponible sobre l’estat general dels cursos fluvials de la zona general de l’àmbit del projecte, i amb el coneixement actual sobre els requeriments de l’espècie, i l’estat de les seves poblacions. S’escolliran trams fluvials amb una morfologia estable del canal fluvial, lleres adequades, bona qualitat de l’aigua, escàs estrés hidrològic no natural, bon estat ecològic general, i presència almenys d’una espècie autòctona de peix hoste, entre altres criteris.
Destacar que a la zona encara no s’han detectat espècies com Corbicula fluminea i Dreissena polymorpha, però si que s’ha trobat Anodonta woodiana, un bivalve invasor. L’amenaça d’aquestes espècies a la zones humides de Catalunya és molt elevada, encara més en masses d’aigua estancades, com llacs i pantans.
Barb de muntanya (Barbus meridionalis). Aquesta espècie està experimentant un gradual declivi en el conjunt de la seva petita àrea de distribució mundial, ubicada al sud d’Europa. Malgrat que encara manté poblacions estables i/o denses en alguns rius o sectors, ha desaparegut d’amplis sectors, especialment al llarg dels eixos fluvials principals anteriorment ocupats. A la conca del riu Fluvià, Barbus meridionalis manté encara poblacions estables en alguns sectors, com al riu Ser, si bé es troba globalment en regressió, havent desaparegut completament del curs mitjà-baix d’aquest riu.
Les actuacions de recuperació de Barbus meridionalis al riu Fluvià depenen de la seva relació amb les accions de recuperació d’Unio elongatulus. En els llocs a on es pretengui repoblar amb juvenils d’Unio elongatulus criats en captivitat, s’estudiarà la composició de peixos, per assegurar la presència de peixos hostes de les nàiades com Barbus meridionalis, Squalis laietanus o Salaria fluviatilis. En cas de no haver-hi presència d’aquestes espècies, s’executaran repoblacions puntuals de Barbus meridionalis.
Cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes). El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (pendent d’aprovació) considera l’espècie en perill d’extinció (la seva supervivència a curt termini és poc probable). De distribució amplia a Catalunya, però molt localitzada sobretot en rierols petits i torrents no alterats. La situació del cranc al riu Fluvià és testimonial, amb una sola localitat de reproductors dispersos en un rierol tributari. Les poblacions es troben situades en rierols de segon ordre i superiors a on degut a una barrera natural (sequera, penya-segats...) el fong de les afanomicosi no ha pogut arribar. Actualment les poblacions pateixen l’amenaça de l’expansió del cranc de riu americà.
Aquest espai s’ha incorporat al projecte també per conservar poblacions de cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes). Els detalls precisos sobre el procés de reproducció en captivitat d’Austropotamobius pallipes s’establiran en el corresponent protocol, d’acord amb els objectius del projecte. Un dels condicionants especials a incorporar en aquest protocol és el manteniment de línies de reproducció independents per a cada zona de procedència dels exemplars parentals. Els reforçaments poblacionals es portaran a terme en sectors adequats dels LIC inclosos en la zona d’actuació del projecte. Respecte als sectors a on ha desaparegut l’espècie, però sempre dins de LIC a on encara està present, aquesta acció permetrà l’establiment de nous nuclis poblacionals, com a mínim 1 en cada LIC.
